Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Seva
Seva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…
Pineda de Mar
Pineda de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, entre el torrent dels Frares, a ponent, que limita amb el nucli urbà de Calella, i el santuari de Gràcia, ja dins el terme de Santa Susanna.
Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…
Les

Eth Haro, tronc d’avet que es crema la nit del 23 de juny, en la plaça de Les
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, a la seva part més baixa, entre el congost de Cledes, al S, i el pont d’Era Lana, al N.
Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…
Roma
La Piazza Navona
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Itàlia, del Laci i de la província homònima.
La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
literatura brasilera
Literatura
Literatura conreada al Brasil en llengua portuguesa.
El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Domenico Gaetano Maria Donizetti
Música
Compositor italià.
Vida Juntament amb V Bellini i G Verdi, fou un dels compositors italians que dominaren l’òpera europea durant el segle XIX Fill d’una família humil sense cap tipus de tradició musical, es formà a l’escola gratuïta que Simon Mayr, un dels compositors operístics influents del final del XVIII i mestre de capella de Santa Maria la Maggiore, havia obert a Bèrgam Gaetano formà part de la primera promoció que entrà en aquella escola, que oferia una educació fora del comú a Itàlia i donava la possibilitat de conèixer bona part del repertori europeu Durant la seva estada al centre, Donizetti compongué…
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Música
Compositor italià, un dels més importants del Renaixement.
Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…