Resultats de la cerca

La capital és Jinan És format per la península de Shandong i les terres planes que envolten el curs baix del Huang He, que travessa la província en direcció SW-NE El N i l’W són plans, mentre que el S i l’E són muntanyosos, però dividits per la plana de Weifang al centre hi ha la muntanya sagrada de Taishan Clima temperat a la costa i semicontinental a l’interior, amb precipitacions principalment d’estiu A l’E té importants reserves de carbó Boshan, Zichuan i Zhucheng, ferro, bauxita i caolí És la quarta província més poblada de la Xina 562 h/km 2 1993 Produeix blat, mill, kaoliang , blat de…

Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la confluència amb el…

La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…

Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d’alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàllid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats Viu en tota mena d’hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana Caça individualment o per parelles, i s’alimenta d’antílops, zebres, bous, etc S'enfila als arbres amb facilitat Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució…

Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008,  Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia Ha estat…

Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga…

Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus estepa…

Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’…

Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’…

Es desconeix l’indret i fins i tot l’advocació d’aquesta església La seva existència es coneix per mitjà del Spill … del vescomtat de Castellbò, publicat l’any 1519, on es fa referència a l’ Hospital vaell , tot dient que és una església rònega, en la muntanya de Ribalera, on es creu que antigament hi havia hagut poblament L’advocació de sant Miquel es dedueix a partir del fet que el cens es pagava per Sant Miquel de setembre —que, d’altra banda, és una data molt freqüent en el pagament de censos—, i, sobretot, d’un document datat entre el 1031 i el 1075, en què foren donades 5…