Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
braç

D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són…
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en torn de la cama…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV,…
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, publicada a Leipzig del 1869 al 1891.
Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…
Paul Fridolin Kehr
Historiografia
Historiador alemany.
Professor a Göttingen 1895, director del Preussisches Historisches Institut de Roma 1903, director general dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29 i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Gran especialista en les ciències auxiliars de la història i editor de fonts Protestant, fou amic de Pius XI Les seves obres més destacades són Die Urkunden Ottos III 1890, Regesta Pontificum Romanorum Italia pontificia 1906-35, Urkunden der Deutsche Karolinger 1932-40 i Weltgeschichte im Mittelmeer 1936 Dels Papsturkunden in Spanien , fets amb l’ajuda 1922-26 de Josep Rius i…
Albert Borguny i Castelló
Teatre
Literatura catalana
Artista, poeta i dramaturg barroc.
Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia…
,
Mikolaj Zielenski
Música
Compositor i organista polonès.
Segons alguns estudiosos, és possible que estudiés a Roma, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi Fou organista i director de la capella musical de Wojciech Baranowski, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia des del 1608 Fou a aquest prelat que dedicà dos volums de música sacra en llatí, publicats a Venècia el 1611 Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit organi 7, 8 vv, insts i Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi 1-6 vv, insts Es tracta de dos cicles…
Antonio Cifra
Música
Compositor italià.
S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli…
Gabriel Capdebós
Música
Orguener i clergue català.
Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de…
Mariano Tafall y Miguel
Música
Compositor, organista i orguener espanyol.
A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del constructor de…