Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Talarn
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…
Castell de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb les seves ruïnes de més de 100 m de llargada, esteses al llom d’un esquerp carener ECSA - J Todó Sector culminant del castell on s’alçava la torre mestra, de la qual només resten els basaments ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell és assentat dalt d’un serrat, estret i allargassat, situat al ribatge esquerre del riu Llobregós, damunt mateix de la població de Castellfollit És flanquejat per dues torres albarranes, una de les quals, que és poligonal, s’aixeca en un pujol, situat a migdia, que resta deslligat del castell per una depressió oberta en part…
Santa Maria de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una…
Solduga
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, que al segle XIX formava part, amb l'Espluga de Cuberes, del municipi d’Espluga i Solduga .
Montsaliente
Cim
Cim (2 882 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (Alt Àneu) de la conca de l’Abellar (Espot), al Pallars Sobirà, al S del coll de Sant Maurici.
Virós
Antic poble
Borda
Grup de bordes i antic poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al S del terme, a 1.250 m alt., al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839
estanys del Vedo
Estany
Grup d’estanys a la capçalera de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo
.
L’emissari, el barranc del Vedo , aflueix al riu de Tavascan
Estaron
Església de Sant Sebastià d’Estaron
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial Sant Sebastià depèn de la d’Aidí
la Mancomunitat dels Quatre Pobles
Territori comú a les terres d’Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Sorpe i Son (Pallars Sobirà), a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua.