Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també…
Supertramp
Música
Grup de pop-rock anglès.
Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies…
Gagliano
Música
Família napolitana de constructors d’instruments de corda.
Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana Alessandro donà als violins una personalitat…
axiomes de separació
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a les possibles separacions entre punts.
En un espai topològic Y , els axiomes són Axioma T 0 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x que no conté y Axioma T 1 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeixen un entorn U de x , i un entorn V de y , tals que U no conté y i V no conté el punt x Quan aquest axioma se satisfà, l’espai es diu espai de Fréchet Axioma T 2 Per a qualsevol parell de punts x i y diferents, existeix un entorn de x i un entorn de y sense punts en comú Quan aquest axioma se satisfà, l’espai s’anomena espai de Hausdorff Axioma T 3 Per a cada punt x i tot conjunt…
Aitor Egurrola Leizeaga
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins conegut amb el sobrenom d’el Pulpo.
S’inicià en l’HCP Castelldefels Passà per la UE Horta i a quinze anys fitxà pel FC Barcelona 1995, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor encara en edat júnior 1998 En retirar-se Carles Folguera l’any 2003, es consolidà com a titular Guanyà vint-i-una Lligues 1999, 2000-10, 2012, 2014-21, dotze Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016-19, 2022, onze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012-16, 2018, 2021, onze Lligues d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, onze Copes Continentals 2001, 2002, 2003, 2005-09, 2011, 2016,…
Josep Maria Diamant Montañés

Josep Maria Diamant Montañés
Museu Colet
Pesca esportiva
Pilot de motonàutica, escafandrista i pescador submarí.
Pioner de la pesca submarina i de l’escafandrisme, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, però a trenta-cinc anys deixà la immersió i es decantà cap a la motonàutica En activitats subaquàtiques, ostentà un Campionat d’Espanya de pesca submarina 1948 i un rècord de profunditat 78 m el 1954 En esquí nàutic, té dos Campionats d’Espanya de curses com a pilot del seu fill Joan Diamant Bertrán 1974, 1975 i dos subcampionats 1973, 1976 Fou patró en la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona 1974 En motonàutica fou campió d’…
Miquel Sanz i Sanz
Cinematografia
Guionista.
Vida Cursà estudis de dret a València i Madrid abans d’introduir-se en el cinema com a meritori de Vamos a contar mentiras 1962, Antonio Isasi-Isasmendi Durant aquest rodatge conegué Antoni Ribas, amb qui treballà de secretari de rodatge a Palabras de amor 1968 i d’ajudant de direcció a Medias y calcetines 1969, abans d’escriure els guions de Las salvajes en Puente San Gil 1967 L’altra imatge La otra imagen , 1972 La ciutat cremada 1975-76 les tres parts de Victòria 1981-83, i Dalí 1989 Sempre en collaboració amb els respectius realitzadors, també consta acreditat com a guionista de Los…
Txad 2011
Estat
El president, Idriss Déby, va ser reelegit per un nou mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en una consulta que es va celebrar el 25 d’abril El ministre Albert Pahimi Padacké va aconseguir el 8% mentre que l’opositor Nadji Madou, el 7% Dos mesos abans, en les legislatives, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS, la formació del president, va renovar la majoria en obtenir 113 escons dels 188 en joc A diferència de les anteriors eleccions, del 2005, l’oposició hi va participar En la cerimònia d’investidura de Déby, a l’agost, hi va assistir el president sudanès, Omar al-…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Esteve Miralles i Torner
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia Com si tinguessis temps 2014, Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions…