Resultats de la cerca

Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica…

Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la…

Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

La temporada 2000-01 jugà al Club Esportiu Mediterrani, a Barcelona La temporada següent jugà a Itàlia en el Gifa Citta, de Palerm, club amb el qual es proclamà subcampiona de la Lliga italiana i guanyà la Copa Len Trophy Al final del 2002 tornà al CE Mediterrani El 2007 esdevingué entrenadora del Club Natació Rubí, i el 2009 fitxà com a jugadora del Club Natació Sabadell i l’any següent passà a formar part de l’equip d’entrenadors d’aquest club, on encara ocupa la plaça de segon tècnic Com a jugadora guanyà una Lliga 2003 i dues Copes de la Reina 2003, 2009 Participà tres vegades en les…

S’inicià al Club Natació Igualada, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1998, 2000 El 2000, l’equip es convertí en Igualada Hoquei Club femení i, el mateix any, debutà com a internacional i guanyà el Campionat del Món amb la selecció espanyola La temporada 2005-06 jugà en el Gulpilhares portuguès, amb el qual guanyà la Copa de Portugal, i la següent anà al Biesca Gijón, amb el qual aconseguí la primera edició de la Copa d’Europa 2007 Tornà a l’Igualada 2007-08 i al Gijón 2008-11, i guanyà una OK Lliga 2009 i dues Copes d’Europa més 2010, 2011 La temporada 2011-12 tornà…

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-…

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador…

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting…

La projecció cilíndrica equidistant pot prendre com a línia de referència l'equador projecció geogràfica o projecció quadriculada o bé dos parallels homòlegs