Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Pere Parcet i Viñuales
Medicina
Metge.
Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques
Dixieland style
Música
Modalitat de jazz tradicional sorgit a la Louisiana a la primeria del segle XX i practicat per músics blancs, a imitació de l’estil dels negres de Nova Orleans.
Executat per petits conjunts instrumentals, es caracteritza per una polifonia improvisada pels instrumentistes de vent Empra un llenguatge melòdic expressiu i harmònicament molt simple Algunes de les orquestres de més relleu han estat la Reliance Brass Band, la Original Dixieland Jazz Band i la New Orleans Rhythm Kings Ha estat actualitzat després de la Segona Guerra Mundial
pacte de Toro
Història
Tractat de pau signat a la ciutat de Toro el 26 d’agost de 1218 entre Alfons IX de Lleó, la seva muller Berenguera i llur fill Ferran III, el Sant.
L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran
Col·legi de la Sapiència
Col·legi eclesiàstic fundat a Palma (Mallorca) pel canonge lul·lista Bartomeu Llull l’any 1633, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a dotze col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner.
Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons
Col·legi de la Presentació
Institució fundada (1550) a València per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots.
Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala 1702 Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Polinices
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Èdip i de Jocasta, germà d’Etèocles, la rivalitat amb ell —fruit de la maledicció del pare— desencadenà la guerra dels Set contra Tebes, ja que, havent estat pactada entre els dos germans una alternança anual en el govern, Etèocles expulsà Polinices del regne Finalment, ambdós s’enfrontaren en un combat i s’occiren mútuament
batalla de Pearl Harbor
Història
Militar
Atac sobtat de l’aviació i la flota japoneses a la base naval nord-americana homònima (7 de desembre de 1941), situada a l’illa d’Oahu, a l’arxipèlag de les Hawaii (Oceania).
Culminació de les tensions entre el Japó i els EUA, causades per l’imperialisme del primer i les ambicions del segon a l’Àsia, pretengué la destrucció de les forces americanes al Pacífic, que sofriren pèrdues greus, però no pas decisives Aquest atac, fet sense declaració prèvia, menà els EUA a entrar a la Segona Guerra Mundial
Philip Scheidemann
Història
Polític alemany.
Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident 1911 Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial 1914 i influí en la caiguda de la monarquia 1918 Cap del govern republicà febrer-juny del 1919, dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles S'exilià per oposició al nazisme
Frederic Salmon i Amorín
Frederic Salmon i Amorín
© Fototeca.cat
Història
Advocat i polític.
Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39