Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…
Els hereus i el dret de primogenitura
La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els fills tenien…
El palau episcopal de Tortosa
Art gòtic
Pati central del palau, amb l’escala i la galeria volada del primer pis BT – GSerra El primitiu palau del bisbe de Tortosa, romànic, se situava al sud de la catedral La seva façana, en la mateixa línia que la d’aquest temple, s’obria a l’eix principal de la ciutat altmedieval, el carrer de la Creuera, i al carrer del Palau o pati de la Canonja Se’n conserven restes importants a l’interior dels números 12 a 18 d’aquest mateix carrer El creixement de la comunitat eclesiàstica a la segona meitat del segle XIII, unit a una major complexitat de les seves necessitats i a la voluntat de la jerarquia…
surf

xxxx
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…
Baix Pallars

Vista aèria de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…
Onda
La vila i el castell d’Onda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat entre el sector oriental de la serra d’Espadà i la de Cantallops i la plana litoral, i és drenat, al sector septentrional, pel Millars, les aigües del qual són controlades pel pantà del Sitjar, prop de la seva confluència amb la rambla de la Viuda (que forma en part el límit oriental del terme), i al sector meridional pel riu Sec de Betxí o de Sonella.
A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
Bellaguarda

Vista del poble de Bellaguarda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…