Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Josep Conangla i Fontanilles
Història
Literatura catalana
Política
Polític, assagista i poeta.
Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya 1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el…
,
Chrétien de Troyes
Literatura francesa
Escriptor francès.
De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció principal s’…
Guillem de Cervelló i de Banyeres
Història
Governador de Sardenya (1341-47).
Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els consellers de…
Philip Cortelyou Johnson
Arquitectura
Història
Arquitecte nord-americà.
Es graduà en filosofia a Harvard el 1930, però ben aviat el seu interès es decantà vers l’arquitectura Escriví amb Henry-Russell Hitchcock Jr, The Internacional Style Architecture since 1922 1932, influent assaig que introduí el terme estil internacional en arquitectura Aquest any fou nomenat el primer director del Departament d’Arquitectura del Museu d’Art Modern de Nova York MoMA fins el 1934, i novament en 1945-48, període durant el qual escriví Mies van der Rohe 1947 En 1940-43 estudià arquitectura a Harvard, i fou influït per MBreuer i Mies van der Rohe, i amb aquest collaborà en el…
Walter Jens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor, crític literari i filòleg alemany.
De jove fou membre de les joventuts hitlerianes i més tard ingressà segons ell involuntàriament al Partit Nazi, però la seva condició d’asmàtic crònic evità que fos mobilitzat Estudià germanística i filologia clàssica a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà el 1944 Entre el 1944 i el 1949 fou professor ajudant de les universitats d’Hamburg i Eberhard Karls de Tübingen, on fou catedràtic de retòrica del 1963 al 1988 Fou un dels fundadors del Grup 47 A més de nombrosos treballs d’investigació sobre literatura grecollatina, escriví assaigs importants sobre literatura alemanya, de…
David Hume

David Hume, retrat d'Allan Ramsay conservat a la National Gallery of Scotland
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador escocès.
Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…
Olivia de Havilland
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de Michel…
Francesco de Marco Datini
Economia
Mercader.
Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de Datini Tot el…
Cresques Abraham
Cresques Abraham l’Atles català
© Fototeca.cat
Cartografia
Cartògraf.
Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…
Estudis
Historiografia catalana
Revista anual fundada el 1972 pel Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, dirigit pel professor Joan Reglà i Campistol.
Des del 1978 se subtitula Revista d’història moderna Tracta exclusivament de l’època moderna, especialment els s XVI, XVII i XVIII, i vol donar a conèixer una part de les investigacions que duen a terme els membres del Departament D’acord amb la presentació del primer número, escrita per Joan Reglà, es pretén publicar «treballs monogràfics de tema essencialment valencià», encara que no exclusivament Ell volia que la revista tingués un elevat rigor científic, alhora que es marcà l’objectiu de contribuir a una història total o integral que tingués sempre present que el més important són les…
