Resultats de la cerca

Lluità durant la guerra del Francès, i estudià dret a Cervera Advocat rellevant, arribà a ser magistrat i secretari del ministeri de governació Militant del partit moderat, fou diputat i governador civil de Barcelona 1847-48 Fou, també, un dels fundadors del Liceo Filo-Dramático de Montesión 1837, antecedent del Conservatori Superior de Música del Liceu, i posteriorment contribuí a la construcció del Liceu, així com a la realització dels plànols de l’Eixample de Barcelona, on es féu aixecar una de les primeres cases

Dirigent del Partit Laborista Noruec, fou ministre d’afers estrangers del govern noruec a l’exili, a Londres, durant l’ocupació nazi El 1946 fou elegit primer secretari general de les Nacions Unides i tingué un paper destacat en el conflicte de Palestina i en l’admissió de la Xina comunista com a membre de l’organització El seu mandat, però, fou molt contestat per la Unió Soviètica arran de la intervenció de l’ONU en la guerra de Corea, que comportà la seva dimissió el 1952

Tenia el subtítol “Òrgan del Moviment Socialista de Catalunya, organització d’Amèrica” Es tractava d’una revista homònima del butlletí central del mateix partit publicat a França i clandestinament a Catalunya Dirigida per Àngel Estivill, contenia articles polítics Hi collaboraren Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, J Roure Torrent, Miquel Ferrer, Lluís Aymamí i Baudina, Pere Foix i Joan Fronjosa, entre d’altres Es publicà a Caracas el 1972, i en aquesta edició s’informava també de la situació social de Catalunya i de l’Estat espanyol

Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Cap del partit nacional liberal 1909, fou cinc vegades president del consell Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití Posteriorment tornà a la presidència del Consell 1922-26, des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II

Metge a Londres i a Ghana, esdevingué cap del Nyasaland African National Congress el 1951 Empresonat entre 1959-60, fou nomenat primer ministre de Nyassalàndia nom de Malawi abans de la independència Primer president elegit de la república de Malawi 1966, el 1971 implantà un règim de partit únic i es proclamà president vitalici, perseguí l’oposició i implantà una rígida censura El 1993 l’oposició el forçà a restablir el multipartidisme i fou derrotat per Bakili Muluzi en les eleccions presidencials del 1994

Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat

Graduat el 1962 per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Budapest Els seus films indaguen les arrels de les transformacions de la societat Amb Tízezer nap ‘Deu mil sols’, 1965, premi a la millor direcció al Festival de Canes, reflectí la societat camperola hongaresa Altres films són  Ítélet ‘El judici’, 1970, Nincs idő ‘Falta temps’, 1972, Küldetés ‘Missió’, 1977, A mérkőzés ‘El partit de futbol’, 1980, Guernica 1982, Az utolsó szó jogán ‘Dret a l’última paraula’, 1986 i A másik ember ‘L’altre home’, 1988

Passà uns quants anys en el partit comunista Fou corresponsal de la Guerra Civil Espanyola i fet presoner per les tropes de Franco En les seves novelles i reportatges féu unes anàlisis punyents del mètode comunista de tractar la gent Escriví, entre altres treballs, Spanish Testament 1937, Arrival and Departure 1943 i The Lotus and the Robot 1960 Publicà Life After Death 1976, Bricks to Babel 1980 i Kaleidoscope 1981 entre d’altres Afectat d’una llarga malaltia inguarible, se suïcidà juntament amb la seva muller