Resultats de la cerca

Generalment les observacions del vent corresponen a vuit direccions principals N, NE, E, SE, S, SW, W, NW, indicades per línies que surten radialment d’un punt central El percentatge del temps total durant el qual el vent bufa d’aquestes direccions és indicat per la longitud dels segments respectius Per a indicar la velocitat mitjana del vent durant el període en què s’ha construït la rosa, hom utilitza petites barbetes unides als extrems dels segments radials Cada barbeta completa simbolitza deu nusos, i mitja barbeta cinc nusos Rosa dels vents dibuixada en un portolà del segle XVI atribuït…

És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el 1811 Hi ha…

Les proporcions de sucre i aigua són, en pes, de 640 i 360 g, respectivament Els mètodes de preparació poden ésser en fred o en calent La preparació en fred no dóna lloc a la inversió del sucre i fa el xarop menys sensible a la fermentació, però és llarg de preparació Actualment gairebé tots els xarops es preparen en calent , afegint-hi després un antisèptic nipagin, àcid benzoic, àcid salicílic com a antifermentatiu Per a millorar-ne les propietats organolèptiques, hom els aromatitza amb essències llimona, taronja, anís, riba o els dóna color amb colorants autoritzats groc tartrazina,…

Estudià a Cervera, on es llicencià el 1790 Exercí a Puigcerdà, on el 1800 féu les primeres experiències amb la vacuna antivariolosa de Jenner, que introduí als Països Catalans Posteriorment féu vacunacions a Barcelona i informà dels resultats a la comissió de vacunacions de París Nomenat catedràtic de clínica a Barcelona 1817, es destacà durant l’epidèmia de febre groga d’aquesta ciutat 1821, durant la qual féu amistat amb el metge observador francès É Pariset El mateix any fundà el periòdic mèdic Periódico de la Sociedad de Salud Pública Entre les seves publicacions figuren La…

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de Provença

Format a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de París, fou precursor del Cinema Novo  amb Rio, 40 graus 1955 i Rio, zona norte 1957, i es convertí en un dels puntals del moviment amb Vidas secas 1963, films molt influïts pel neorealisme italià Exiliat durant quatre anys, realitzà després O alienista 1967, Azyllo muito louco 1970, O amuleto de Ogum 1974, Tenda dos milagres 1977, Millonario e ze rico na estrada da vida 1980, Memórias do cárcere 1984, premiat a Canes, Jubiabá  1986, A terceira margem do rio 1994, Brasília 18% 2006 i el documental A luz do Tom , entre una trentena de…

De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l' Onomasticon…

Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat…

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força 1967,…