Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
Caterina de Cardona-Anglesola
Cristianisme
Fundadora i mística.
Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús
Joan Maria Ribera i Faig
Geologia
Cristianisme
Geòleg i monjo benedictí.
Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’orde benedictí…
Joan Antoni de Fàbregues
Història
Militar
Militar.
El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…
John Bardeen
John Bardeen
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després de treballar per a la indústria privada Gulf Research en 1930-33, collaborà amb EWigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb WBShockley i WHBrattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956 El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb LNCooper i JRSchrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat 1957 per la qual reberen el premi Nobel de física el 1972 teoria…
Gwendolyn Brooks
Literatura
Poetessa nord-americana.
Passà tota l’adolescència a Chicago i es donà a conèixer amb A Street in Bronzeville 1945, de caire autobiogràfic Amb Annie Allen 1949, recull de poemes que reflecteixen la creixença d’un infant en un barri negre de Chicago, fou la primera dona negra que guanyà el premi Pulitzer 1959 Altres reculls són The Bean Eaters 1960, In the Mecca 1968, To Disembark 1981 i Children Coming Home 1991 També és autora de la novella Maud Martha 1953, on combina poesia i humor, les autobiografies Report on Part One 1972 i Report on Part Two 1995, i llibres per a infants Bronzeville Boys and Girls , 1956
John Denver
Música
Cantautor de country-folk nord-americà, de nom originari John Henry Deutschendorff.
Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al…
Josep Estellés i Caballer
Música
Director de cor valencià.
Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any de la seva mort
Sándor Kónya
Música
Tenor hongarès.
Treballà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest amb F Szekelydy Posteriorment amplià la seva formació a Roma i Milà, on fou deixeble de R Namcini i R Lani, respectivament El 1951 debutà com a Turiddu Cavalleria rusticana a Itàlia, i quatre anys més tard fou contractat per la Städtische Oper de Berlín El 1958 i el 1959 interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth, on tornà el 1966 com a Parsifal El 1960 es presentà a la Scala de Milà i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York, on actuà assíduament fins a la seva retirada, que tingué lloc al principi dels anys…
Jean Madeira
Música
Contralt nord-americana.
Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…