Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
oració temporal
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).
Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que
enrocar
Escacs
En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc
fiscalització
Dret administratiu
Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, realitzat pels òrgans superiors jeràrquics de la mateixa administració, pels tribunals de justícia, per les institucions parlamentàries i, fins i tot, per l’opinió pública.
ràtio
Economia
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l’índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
Les ràtios emprades més sovint es refereixen a l’estructura financera de l’empresa, a l’eficiència d’utilització de capitals, a l’apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat
Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar
Història
Institució creada a Barcelona l’any 1986, amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.
La revista Moderna és el vehicle d’expressió d’aquest centre
al·loantigen
Immunologia
Antigen cel·lular o sèric, genèticament diferent d’un altre antigen, que permet distingir els individus d’una mateixa espècie, com per exemple, els al·loantígens eritrocitaris que fan possible diferenciar els diversos grups sanguinis.
És anomenat també isoantigen
intensitat de camp elèctric
Electrònica i informàtica
Física
En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força.
La unitat en el SI és el volt/metre
imperatiu categòric
Filosofia
Imperatiu que, a diferència de l’hipotètic, no és condicionat per cap fi, de manera que l’acció que n’és objecte és acomplerta per si mateixa com a bé en si mateix.
De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”
Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Situació Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - FJ de Rueda La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF948789 Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat MLIR Capitells A la masia de…
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua…