Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Jaca
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, drenat pel riu Aragón.
Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels…
Castellroig
Illa
Illa de la regió d’illes de la mar Egea, al nomós del Dodecanès, Grècia.
Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el regnat de Joan II, àdhuc durant la guerra civil catalana 1467, fou encara base de…
Compañía Española de Petróleos, SA
Economia
Societat constituïda a Madrid el 1929.
Els fundadors, vinculats al grup Banc de Catalunya, crearen la societat com a contrapunt de la SA Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos , amb la qual signà contracte de subministració el mateix 1929 El 1930 construí una refineria, la primera d’Espanya, a Santa Cruz de Tenerife Té el 100% de la societat CIEPSA —Compañía de Investigación y Explotaciones Petrolíferas, SA—, que explota els jaciments situats a la costa de Tarragona i, des del 1996, a Algèria El 1991, amb un grup japonès, creà Induquímica per a la producció d’acrílics Des del 1992 controla el 25% de CAMPSA, i el 1997…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les…
Mare de Déu de Montcorb (Riudarenes)
Art romànic
Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més…
Aràbia Saudita 2009
Estat
Al començament de juny, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait i Qatar, membres del Consell de Cooperació del Golf CCG, reunits a Al-Riyad Aràbia Saudita van fer un altre pas cap al llançament d'una moneda única i van signar un acord sobre la creació d'una unió monetària Per a això, es crearà un Consell Monetari a Al-Riyad i, posteriorment, un Banc Central del Golf Els altres dos estats del CCG, Oman i la Unió dels Emirats Àrabs, es van retirar del projecte Al juliol, en el primer judici de presumptes membres d'al-Qaida al país saudita, un tribunal va condemnar un militant a la pena…
īqā'
Música
En el sistema àrab de modes rítmics, unitat o cicle bàsic definit per la successió d’accents diferents.
Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o turc, com…
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc…
L’aristocràcia hispanovisigòtica: entre Orient i Occident
L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…
Braga
Ciutat
Capital del districte homònim, a la regió de Minho, Portugal.
És situada en una plana a la vora del riu Este És centre administratiu i mercat agrícola de la regió, amb una modesta activitat industrial Arquebisbat amb pretensió al títol de primat de les Espanyes, té la catedral del segle XII, refeta al XIV i al XVIII Prop de la ciutat hi ha el santuari de Jesús do Monte, lloc turístic i de pelegrinatge Fundada probablement pels cartaginesos al segle III aC, els romans l’anomenaren Bracara Augusta pel fet d’ésser situada al país dels bràcars i per l’emperador August, i en feren un centre militar i administratiu Als segles V i VI fou la capital del regne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina