Resultats de la cerca

Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu

Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA

Participà en l’alçament dels malcontents 1826-27 fet presoner, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta Amnistiat 1832, tornà a Catalunya i participà en la primera guerra Carlina, en la qual fou conegut amb el nom del Llarg de Copons Es destacà lluitant davant de Reus 1837

Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls 1965 i en ciències 1979 Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961 A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on és professor de ciència de materials a la Universitat de Londres Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupa diversos càrrecs consultius i de gestió a la Universitat de Londres

Actuà en obres de Frederic Soler, amb la companyia La Gata Dirigí obres teatrals al Liceu, al Teatre Novetats i al del Nou Retir Autor de Sant Martí de Brufaganya , melodrama en vers 1871

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…

Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres Durant el seu…

Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia  Com si tinguessis temps 2014,  Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions televisius Dones d’…

Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme, dels quals fou…