Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Ardèvol

Torre d’Ardèvol
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a 728 m d’altitud, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany , casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol
Pere Galvany
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, Puis vei lo món és vengut en tal cas , conservada al Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, AM 2001 Vegeu bibliografia
Sant Salvador de Vallformosa
Església
Església del municipi de Rajadell (Bages).
Coneguda per una butlla del papa Benet VII, de l’any 978 L’església és una construcció pseudogòtica, del temps de l’eufòria anterior als estralls de la filloxera, unida al mas de Servitge, dins la serra del Coll
Sant Pere de les Preses
Art romànic
En la primera referència documental coneguda del lloc i la parròquia de les Preses, datada l’any 922, Elienard llega en testament a la seva muller Ricarda l’alou de les Preses, que havia adquirit per aprisió Uns anys més tard Ricarda emmaridà de bell nou amb un cavaller anomenat Salla aquest matrimoni fou el fundador del cenobi de Sant Benet de Bages, al qual feren donació l’any 957, per tal de contribuir a l’aixecament de la fàbrica, de l’alou de Sant Pere de les Preses Segons figura en el document, Ricarda cedí a l’esmentat monestir, per a remei de la seva ànima “ …ipsum…
Antoni Mercadal i Pons
Música
Compositor.
Deixeble de Benet Andreu i de Bartomeu Briones Estrenà una Missa de Rèquiem per a gran orquestra 1867 i l’òpera en tres actes Romeo e Giulietta 1873, representada en el Teatre Principal de Maó diverses temporades amb gran èxit
Aureli d’Arle
Cristianisme
Bisbe d’Arle des del 546 i vicari papal per a la Gàl·lia.
Fou l’enllaç entre Khildebert I i Tòtila, rei dels ostrogots i conqueridor de Roma Autor d’una regla monàstica que després fou incorporada a la de sant Benet d’Aniana La seva festa se celebra el 16 de juny
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Director, compositor i violinista català.
A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent…
Francesc d’Aranda
Història
Cavaller aragonès.
Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet…
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…
El Museu de Lleida exposa una obra censurada a la Fira ARCO
El Museu de Lleida exposa l’obra de Santiago Sierra Presos polítics a l'Espanya contemporània , retirada al febrer de la Fira ARCO de Madrid L’obra, adquirida per l’empresari Tatxo Benet, inicia al Museu de Lleida un periple per diverses ciutats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina