Resultats de la cerca
Es mostren 3722 resultats
Bernat III de Besalú
Història
Darrer comte de Besalú (1085-1111).
Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de…
Lluçà
Genealogia
Llinatge de magnats feudals senyors dels termes dels castells de Lluçà i Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…
Castell i vilatge de Filella (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
L’antic lloc de Filella, situat a llevant de Bellcaire d’Urgell, té el seu origen en una almúnia fortificada d’origen islàmic La primera referència es troba el 1091, com a límit del terme de la torre de Bellcaire La repoblació i la construcció del castell i domini, com també el del veí indret d’Avingozar , foren encomanats pel comte Ermengol IV a Arnau d’Almenara El 24 de març de 1120 el cedí en feu a Berenguer de Filella, nebot de Ramon Arnau Berenguer de Filella deixà en testament el castell i l’alou de Filella 1186 al seu fill, Berenguer d’Almenara…
Castell de Canyà (Serra de Daró)
Art romànic
El castell de Canyà castellum de Cannia és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer…
Castell de Montcortès (els Plans de Sió)
Art romànic
La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188 L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers El 1381…
Mafalda de Pulla-Calàbria
Història
Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona.
Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà 1082 el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia…
Bernat de Claramunt
Història
Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona, fill d’Amat de Claramunt.
Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el…
Hug II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1078-1116), fill de Ponç I i d’Adelaida de Besalú.
Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia,…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina