El castell de Canyà (castellum de Cannia) és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries. Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc. Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló. Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano. Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer Dalmau (1114-46), rebé el jurament de fidelitat de Ponç Guillem, fill de la vescomtessa Ermessenda, per aquest castell de Canyà (Kanian) i pel proper castell de Fonolleres. Aquest castell (castro Kaniano) és novament esmentat al pacte establert l’any 1154 entre el nou comte d’Empúries, Hug III, i el comte de Rosselló, Gausfred III. Joan Badia, seguint Pelagi Negre, creu que el castell de Canyà era situat al lloc on actualment hi ha el mas Cunyà (o Canyà), al veïnat del mateix nom, situat a ponent del poble de Serra de Daró. Tot i que ara és difícil de veure, sembla que algunes de les construccions d’aquest mas poden ésser de la baixa edat mitjana.