Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Adrià Ferran i Vallès
Escultura
Escultor.
A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu…
Otó I
Història
Emperador romanogermànic (962-973).
Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952 Aprofitant-se de les lluites…
Odó Hurtado i Martí
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i…
,
Les pilocarpàcies i les micobilimbiàcies
La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una espècie…
La cloïssa asiàtica
La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el…
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és més deprimida,…
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
liquen negre
Micologia
Liquen terrícola fruticulós, de la família de les parmeliàcies, de color verdós o bru, propi de regions fredes o muntanyenques.
Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina