La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides. El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens. Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades. Les ascòspores, el·líptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes. Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular. B. leucoblepharum, trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc. B. subdiscordans és una espècie foliícola, d’apotecis amb el disc d’un bell color negre; com l’anterior, només el coneixem en una localitat de l’alta Garrotxa, on s’ha trobat sobre fulles de boix (Buxus sempervirens). Fellhanera presenta apotecis biatorins, amb l’excípul paraplectenquimàtic. F. bouteillei (=Catillaria bouteillei) viu gairebé sempre sobre fulles i té un tal·lus glauc, pulverulent, i uns apotecis de color rosa carn; ha estat trobada, sobretot damunt de fulles de boix, però també d’alzina (Quercus ilex), i de galzeran (Ruscus aculeatus), en microclimes de gran humitat ambiental, des del Vallès Oriental fins a la Garrotxa.
Les micobilimbiàcies comprenen líquens crustacis, d’apotecis sèssils plans o convexos, biatorins (amb el marge efímer). El tolus dels ascs té una estructura tubular. Les paràfisis són capitades, però poc enfosquides a l’àpex. Les espores, més o menys allargades, tenen un o més transseptes i un perispori prim i verrucós. Mycobilimbia es desenvolupa principalment sobre sòls, molses o restes vegetals, en zones de muntanya. Destaquen M. lobulata i M. berengeriana, de tal·lus bru verdós o blanquinós, M. sabuletorum i M. accedens, de tal·lus granulós blanc verdós, i M. fusca. L’abans dita M. subfuscae, paràsita de Lecanora, actualment es considera del gènere Bacidia.