Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Marcel Brion
Literatura francesa
Escriptor i acadèmic francès.
Novellista, historiador, biògraf, crític d’art, assagista És, bàsicament, un gran divulgador i un dels millors coneixedors de la cultura romàntica Romantic art, 1958 L’Allemagne romantique , 1963 i de les manifestacions artístiques de caire fantàstic o imaginatiu L’art fantastique , 1961 Seguí aquesta tendència en les obres de creació La folie Céladon 1935, Un enfant de la terre et du ciel 1943, La chanson de l’oiseau étranger 1958, La fête de la tour des âmes 1974, Villa des hasards 1984, etc
Truc
Periodisme
Publicació periòdica apareguda a Catalunya del Nord del 1974 al 1980.
De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues , allusió al joc de cartes Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català S'ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han collaborat la major part d’intellectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a la Catalunya del Nord
Pere Fons i Vilardell
Literatura catalana
Poeta i narrador.
La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig
,
José Coronel Urtecho
Literatura
Escriptor nicaragüenc.
Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc
Desenterrada una tomba amb una vintena de mòmies a Egipte
El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
José María Navascués
Art
Artista plàstic asturià.
Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica
François Adrien Boieldieu
Música
Compositor francès.
Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina