Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…
Johann Adolph Scheibe
Música
Compositor i teòric alemany.
S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també…
Georg Christoph Strattner
Música
Compositor alemany d’origen hongarès.
Fou infant del cor sota la direcció del seu cosí Samuel Friedrich Capricornus Quan aquest morí, fou mestre de capella a la cort de Baden-Durlach 1666-82, i posteriorment, de la Barfüsserkirche 1682-92 Després d’un any com a tenor a Weimar, el 1695 arribà a ser vicemestre de capella de la cort i des del 1697 també fou director del teatre de l’Òpera A més de la seva pròpia música, interpretava la de compositors com WC Briegel i JP Krieger Strattner fou un prolífic autor de música religiosa, especialment de cantates i himnes En destaca l’edició de la collecció d’himnes de Joachim…
Plataforma Nueva Europa
Partit polític
Entitat impulsada al març de 1988 inicialment per l’Entitat Potencialista (que després se’n desvinculà) i el Movimiento Voluntad, a les quals s’afegí Nuevo Socialismo.
Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’…
Max Glaenzel Ribas
Teatre
Escenògraf.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…
Estel Cristià
Teatre
Escenògrafa.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…
Hayden V. White
Historiografia
Historiador i teòric literari nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State 1955-58, Rochester 1958-68 i Califòrnia, a Los Angeles 1968-73 Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan 1973-78, des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història És autor de diverses…
Bode-Museum
Museu
Museu d’art construït a Berlín entre els anys 1897 i 1904 per Ernst von Ihne.
D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956 Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel , en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode, que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999 Presenta tres grans seccions la d’escultures provinents sobretot de la collecció privada de Bode, que abasta gran part de…
Johann Heinrich Rolle
Música
Compositor alemany.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren…
Johan Wolfgang Goethe
Música
Escriptor romàntic alemany.
L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de composicions l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina