Resultats de la cerca
Es mostren 7884 resultats
Vida Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 9 d’abril a l’11 de juny de 1903.
Tractava tots els esports De periodicitat setmanal, sortia cada dijous Se’n publicaren deu números El darrer número n’anuncià el canvi d’orientació Es pretenia editar una revista illustrada d’esports a l’estil de la revista francesa La Vie au Grand Air Absorbida per la revista El Cardo, de Madrid, esdevingué Arte y Sport
Els Escacs a Catalunya
Escacs
Publicacions periòdiques
Revista d’escacs publicada mensualment a Barcelona entre el juliol del 1927 i el juny del 1938.
És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números
Röntgensatellit

Recreació artística del satèl·lit ROSAT a l’espai
© DLR German Aerospace Center
Astronàutica
Satèl·lit llançat el juny del 1990, en una missió internacional on hi havia predomini de científics alemanys.
El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es detectaren…
Revista de Educación
Publicacions periòdiques
Publicació pedagògica mensual apareguda a Barcelona des del gener del 1911 fins a maig-juny del 1913.
Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació
Euzkadi
Diari dels nacionalistes bascs, editat a Barcelona del 16 de juny al 31 d’agost de 1938.
Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
Confederación Española de Organizaciones Empresariales
Economia
Organisme cúpula de les organitzacions i associacions patronals de l’Estat espanyol, fundat pel juny del 1977.
N'han estat presidents, fins el 1984, Carles Ferrer i Salat i, posteriorment, José María Cuevas fins el 2007, en què fou substituït per Gerardo Díaz Ferrán, reelegit en el càrrec a l’abril del 2009 El seu ideari es basa en la defensa de la lliure empresa, el benefici, l’economia de mercat i el treball La integren diverses organitzacions, algunes de caràcter sectorial i d’altres de caràcter territorial com ara el Foment del Treball Nacional organització que de 1995 a 2006 n'ocupà una vicepresidència, que reprengué el 2008 i la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa CECOT, representants…
Ciutat Esportiva Joan Gamper

Vista aèria de la Ciutat Esportiva Joan Gamper
© FC Barcelona
Esport general
Complex esportiu del Futbol Club Barcelona a Sant Joan Despí, inaugurat l’1 de juny de 2006.
Ocupa una superfície de 136839 m 2 i disposa de cinc camps de gespa natural, quatre camps de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació Acull els entrenaments del primer equip de futbol des del 2009 i del Barça B, i els entrenaments i les competicions dels equips del futbol de base del club, així com l’activitat de bona part de l’esport formatiu de les seccions L’any 1989 el club comprà els terrenys per a edificar la ciutat esportiva, i el…
,
Verizon
Companyia de telecomunicacions nord-americana creada el 30 de juny del 2000, amb seu a Nova York.
Té l’origen en la fusió de les companyies del sector Bell Atlantic companyia creada el 1984 arran de la sentència antitrust del 1974 contra ATT i GTE, una de les primeres companyies mundials de telecomunicacions El mateix any de la fundació començà a cotitzar en borsa, i des del 2004 forma part del Dow Jones Ha dut a terme una política d’expansió, centrada en les inversions en tecnologies sense fil i de banda ampla, així com d’adquisició d’altres empreses del sector Fou pionera en el llançament de les xarxes 3G 2002 i 4G 2010 i de la portabilitat 2003, i ha desenvolupat xarxes de cable i…
compromís de Casp

El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina