Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
Fortarnau
Masia
Masia del terme de Vic (Osona), al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150.
Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al s XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília Formava part de l’antic terme de Sentfores
Claude de la Colombière
Cristianisme
Jesuïta francès.
Fou director espiritual de santa Margarida Maria d’Alacoque i un dels primers propagadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Beatificat per Pius XI el 1929, la seva festa se celebra el 15 de febrer
Antònia Juani i Frígola
Teatre
Actriu de teatre.
Estrenà Tal faràs, tal trobaràs 1865, d’EVidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades , d’Ubach i Vinyeta, el 1870 Fou primera dama de diverses companyies Es casà amb el director i actor Emili Arolas
gencianàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinoformes i de fruits en càpsula septicida.
Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
Catamarruc
Llogaret
Llogaret del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
De la seva església parroquial Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell atribuït al s XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina i Llombo Pertanyia a la baronia de Planes
Vilanna
Façana i campanar de l’església de Sant Mateu a Vilanna a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial
Federico Colonna
Història
Duc de Tagliacozzo.
Durant la guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella Fou lloctinent de València 1640 i del Principat 1641 Morí poc temps després, durant l’atac catalanofrancès a Tarragona Era casa amb Margarida Branciforte d’Àustria
Siuret
Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
Frederic IX de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1947-72).
Fill del rei Cristià X El 1935 es casà amb la princesa Ingrid de Suècia Assumí la regència dos cops 1942 i 1947 La modificació de la constitució 1953 permeté la successió femenina al tron, i el succeí la seva filla Margarida II