Situació
Aquesta torre es troba situada a prop de l’església de Santa Margarida de Sagàs, al cim d’un petit turó o mota. La torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 14,1 —y 56,8 (31 TDG 141568).
Unes dotzenes de metres al nord de l’edifici de Santa Margarida trobem un pujol cobert d’arbres, al cim del qual hi ha algunes restes de parets que es troben mig enterrades. (JBM)
Història
La documentació del segle XIII ens informa de l’existència d’un castell de Sagàs; possiblement devia tractar-se d’una torre o d’una construcció fortificada, que sembla que podem identificar avui amb les restes de la torre existent prop de l’església de Santa Margarida de Sagàs.
L’any 1286 el rei Alfons I el Cast restituïa a Bernat Guillem de la Portella, fill de l’heretge Bernat, els castells de Lluçà, Palmerola, la Portella i Sagàs, a precs dels nobles Ramon Folc de Cardona i Arnau Roger de Pallars. La documentació no ens parla de cap fortalesa, de cap castell en aquest lloc i això fa pensar en una construcció relativament recent del final del segle XII o començament del XIII, una fortificació que defensava, pel cantó de Sagàs, els dominis de la baronia de la Portella.
Aquesta fortalesa de Sagàs és novament referenciada al final del segle XIII; l’any 1294 en els capítols matrimonials fets entre Bernat Guillem de la Portella i Sibil·la de Pinós, el senyor de la Portella assegura el dot amb els castells de la seva propietat i entre ells la fortalesa nova edificada a Sagàs (fortiam noviter hedificatam apud Sagas). (RSR)
Torre
Actualment d’aquesta antiga torre de vers el segle X gairebé no queda res visible. N’hem de destacar, però, la seva situació: el fet d’estar bastida damunt una mota, potser en part natural, que té una alçada d’uns 6 metres.
En l’actualitat, al cim del turonet hi ha un clot gran, que és delimitat, amb més o menys precisió, per les restes enrunades dels murs; té una profunditat d’uns 60 cm. La torre sembla que tenia una planta rectangular, amb una amplada —direcció sud-oest—nord-est— d’uns 3 metres i una llargada d’uns 5 o 6 metres.
A l’angle de tramuntana de la construcció hom pot veure en algun indret les pedres del mur; llurs cares externes tenen unes mides de 15 × 20 cm, de 25 × 10 cm, de 20 × 15 cm, etc.; l’aparell constructiu recorda força el que podem veure a la part baixa de la propera església dedicada a santa Margarida.
Com hem dit, aquesta torre fou bastida segurament el segle X, tot i que no es pot pas rebutjar totalment la possibilitat que fos del segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. I, pàg. 119
- Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàg. 927