Resultats de la cerca

Mestre de vocació i periodista de professió, ha alternat el vers i la narrativa en la seva evolució Es donà a conèixer amb el llibre de versos Claus de retorn 1986, al qual seguí Llibre de família 1998, XVI premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marc 1996 i Ravals de l’alegria 2005, premi Ausiàs Marc Com a novellista, ha publicat la novella de caràcter juvenil La lluna de Taa 1997, L’enigma de sir Robert McLean 2000 i Nòmina de dubtes 2002, premi Ulisses de narrativa 2001

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la coalició…

Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos

Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina

La UNESCO designa com a Reserves de la Biosfera l'Alt Túria, àrea de 67080 hectàrees compartida entre el País Valencià i la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa, i la vall del Cabriol, de 421000 hectàrees compartides pel País Valencià i les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Aragó El mateix dia aprova l'ampliació de la zona marina declarada Reserva de la Biosfera de Menorca, que passa de 71000 hectàrees 1993 a 514000 hectàrees, cosa que la converteix en la reserva marina més gran del Mediterrani

Oficial de la marina mercant, lluità contra Carles I durant la guerra civil Almirall, participà en la primera guerra contra Holanda 1652-53 i el 1655 fou enviat per Oliver Cromwell a les Antilles Ocupà Jamaica, però, vençut a Santo Domingo, fou empresonat 1655 i es retirà a Irlanda Més tard lluità a les ordres del duc de York, el futur Jaume II, en la segona guerra contra Holanda 1665-67 Fou l’autor de diversos manuals de navegació i de tàctiques navals, molt utilitzades per la marina anglesa

De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

L’any 2011 obtingué el títol de graduada en transport marítim per l’Escola Superior de Ciencies Aplicades de Jade Baixa Saxònia Els anys següents fou oficial de creuers i també de dues expedicions científiques alemanyes a l’Antàrtida de l’Institut Alfred Wegener i de la Universitat d’Hamburg, així com en vaixells de Greenpeace, entre d’altres En 2015-18 completà un màster sobre gestió mediambiental a la Universitat de Hill Anglaterra Des del 2016 fou capitana en vaixells de l’ONG alemanya Sea-Watch, dedicada a rescatar migrants i refugiats a la Mediterrània central, procedents…