Resultats de la cerca

Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya

Nebot d’ Eulogi Despujol i Dusay , participà en la guerra de les Filipines 1898 i del Marroc 1921, on fou cap d’estat major prengué part en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas Fou governador militar de Girona i de Barcelona 1927, i governador civil de Barcelona 1930 en caure la Dictadura Ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de Catalunya 1930, càrrec que, proclamada la República 1931, resignà en el general López Ochoa Es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña, i el 1936 s’adherí al moviment militar

Al final del mes de març, els caps d'estat de la Lliga Àrab reunits a Doha van rebutjar l'ordre de detenció del president sudanès, Omar el Bechir, emesa pel Tribunal Penal Internacional El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que va assistir a la cimera, va demanar al Sudan i al seu president, present a la reunió, que anullés l'ordre d'expulsió de Darfur de tretze organitzacions no governamentals internacionals La cimera va ser boicotejada pel president egipci, Hosni Mubarak, i no hi van assistir els caps d'estat d'Algèria, el Marroc i Oman

Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut amb la…

Aterra a Barcelona un avió de la companyia Royal Air Marroc segrestat quan feia el trajecte entre Casablanca i Tunis A punta de pistola que al final resulta ser de plàstic, el segrestador obliga el pilot a desviar-se en direcció a Frankfurt Quan l’avió aterra a l’aeroport de Barcelona per a proveir-se de combustible, la policia aconsegueix que el segrestador es lliuri a la policia sense que es produeixi cap situació de violència L’objectiu del segrestador, un camperol marroquí, era emigrar per poder trobar feina, però de moment haurà de complir a Espanya la pena que li sigui…

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…

Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el fill d’'Abd…

Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l’imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica Actualment, l’ús més restringit d’aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l’evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l’empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, des del Marroc fins a l’Iraq i el Sudan, i també l’Iran i àdhuc l’Afganistan i el Pakistan Tanmateix, els estats inclosos varien…