Resultats de la cerca

L’explosió de cinc míssils llançats per l’exèrcit rus mata almenys 60 persones al centre de Grozni, la capital de Txetxènia Les explosions afecten parcialment una maternitat i un mercat, dos edificis propers a la seu de la presidència del país, que era l’objectiu del míssil L’atac, que forma part de l’ofensiva de l’exèrcit rus per a conquerir Txetxènia, es repeteix els dies següents i provoca nombroses víctimes entre la població civil

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

Creat el 1875 com a resposta a l’espionatge prussià durant la guerra del 1870, reuní una gran informació sobre Alemanya El 1896 englobava 156 oficials, 20 dels quals al servei del contraespionatge Durant la Primera Guerra Mundial descobrí diversos casos d’espionatge alemany, entre els quals el de la cèlebre Mata-Hari Durant la Segona Guerra Mundial tingué una actuació molt reduïda El 1951 fou dividit entre la Direction de Surveillance du Territoire i el Service de Documentation et Contrespionage

Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb Eugeni Mata, Josep Martí i Folguera, Joaquim Borràs i de March, Antoni Pascual i Cugat i altres reusencs El 1901 s’hi incorporaren joves de la Lliga Catalanista Pere Cavaller, Lluís Quer i Boule i Xavier Gambús, entre altres Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de La Renaixença , que aleshores era suspesa

De la seva església parroquial Sant Salvador depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana , la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor

Fou fundat el 1985 i presidit per Josep Mata i Llorente En aquell moment reuní 40 socis Des del seu inici se centrà en l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Una mica més tard, el 1986, s’organitzà la primera edició de la Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona, en honor al guanyador de la Volta a Espanya del 1976 En el seu 25è aniversari 2009 organitzà una prova pels principals ports de muntanya dels Alps per on passa el Tour de França

El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920