Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
estany de Mariola

pic i estany de Mariola
© Xevi Varela
Estany
Estany (2.273 m alt.) de capçalera de la vall de Tavascan, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
Situat al vessant SE del pic de Mariola 2663 m alt, a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola obert en els pics de Mariola i de Montarenyo
estany de Certascan

estany i pic de Certascan
© Xevi Varela
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l’est del pic de Certascan
(2.853 m alt.).
Desguassa, mitjançant el riu de Certascan , al riu de Lladorre Darrerament hi ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
coma de Broate
Coma de la vall de Cardós (terme de Lladorre, Pallars Sobirà), entre el pic de Broate (2.705 m) i el pic de Sotllo.
És drenada pel riu de Broate , un dels que formen la Noguera de Cardós A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate de Montestaure , per als occitans, per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga
estanys de la Gallina
Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, al municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
És dominat pel Mont-roig 2 870 m alt i pel pic Major de la Gallina 2 758 m alt pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau 2 843 m alt pel S El més alt dels estanys, l' estany Major de la Gallina, és a 2 500 m d’altitud
piolet

Piolet
Esport
Excursionisme
Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç.
El mànec, de 75-80 cm de llarg, és generalment de fusta o bé de fibres artificials a fi de fer-lo més lleuger la pala i el pic són d’acer Serveix com a mitjà de progressió tallant preses i graons en el glaç i com a mitjà d’assegurança passant la corda a l’entorn del mànec clavat a la neu
tuca d’Arnau
Cim
Pic (2 810 m) de la serra que, al S del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna (Benasc) de la vall de Llauset (Montanui), a la Ribagorça.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de Vallhiverna a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau 2 790 m alt
vall de Perramó
La vall de Perramó amb el pic d’Escorbets a la dreta de la carena
© Fototeca.cat
Conca de la vall de Benasc, a la Ribagorça, dins el municipi de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.
D’origen glacial, forma un petit circ lacustre destaquen l’ estany de Perramó 2270 m alt i l’ estany de la Tartera de Perramó 2340 m alt
PAR-PAPR
Electrònica i informàtica
Relació entre la potència de pic i la potència mitjana, normalment expressada en decibels.
Proporciona informació sobre el nivell de potència a la qual es troben els pics d’un senyal modulat respecte a la seva potència mitjana És una mesura a tenir en compte a l’hora de definir la potència mitjana d’entrada back-off del senyal d’entrada a un amplificador de potència, per tal que el senyal no entri en compressió i a la sortida es pugui obtenir un senyal amplificat sense distorsió no lineal El nom prové de l’acrònim de l’anglès Peak-to-Average Ratio - Peak-to-Average Power Ratio relació potència de pic a potència mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina