Resultats de la cerca

Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció…

La capital és Lincoln Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E El clima és continental sec i presenta una forta oscillació tèrmica la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W És travessat pels afluents de la dreta del Missouri el més important és el Platte, el qual voreja l’estat pel NE i l’E Vegetació estèpica La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa 8,2 h/km 2 el 1995 els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha,…

Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà…

Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de Mesopotàmia,…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada…

És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret