Resultats de la cerca

Es publiquen Guadalajara, de Quim Monzó El rei de la selva, del mallorquí Gabriel Galmés, i Seduccions de Marràqueix, del valencià Josep Piera

Circula, al Principat, una lletra adreçada al rei de la Gran Bretanya i datada l’any “22 de nostra esclavitud” darrer vestigi del Cas dels Catalans

A les corts catalanes es reflecteixen les relacions conflictives entre el rei i Catalunya en el nombre elevat de greuges presentats es reforma la Reial Audiència, que disposarà de tres sales, dues de civils i una de criminal

Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta burocràcia

Signatura del tractat d’Almazán entre Enric de Trastàmara rei de Castella amb el nom d’Enric II i Pere el Cerimoniós Amb aquest finalitza la guerra contra Castella i es consagren definitivament les fronteres establertes a la sentència de Torrellas

Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard

Tractat de Barcelona entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I, d’una banda, i Carles VIII, rei de França, de l’altra

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que…