Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910, Aufsätze zur…
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…
Alfred Morel-Fatio
Literatura catalana
Hispanista francès.
En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Oradea
Ciutat
Capital del judeţ de Bihor, a Transsilvània, Romania, a la regió de Crisana.
Centre comercial i industrial indústries mecàniques, químiques, tèxtils, del calçat Fundada a l’alta edat mitjana, fou seu episcopal el 1080 Ocupada pels turcs 1660, tornà als Àustria pel tractat de Carlowitz Des del 1918 és ciutat romanesa, bé que fou ocupada temporalment 1940-45 per Hongria
Baia Mare
Ciutat
Capital del districte de Maramureş (Romania), prop de les fronteres hongaresa i ucraïnesa.
Centre d’una regió minera jaciments de coure, argent i or, és sobretot un centre d’indústria metallúrgica i química
Craiova
Ciutat
Capital del judeţ de Dolj, Romania, situada a la vora del riu Jiu.
Principal ciutat de la regió històrica de l’Oltènia, fou un antic centre comercial que s’ha transformat en nucli industrial hi ha indústria química, fàbriques de material ferroviari, indústria de material elèctric, refineries de sucre i fàbriques de conserves És també un important centre universitari Universitatea din Craiova, fundada el 1966
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns…
nacionalisme musical
Música
Moviment sorgit en la música culta europea al s XIX.
Prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore danses, cançó popular, etc, de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués El nacionalisme musical ha estat més propi de les nacions europees de poca tradició musical culta hom ho ha considerat una reacció davant el predomini de la música alemanya i italiana i, àdhuc, francesa, fins aleshores imitada pels músics d’altres països que, per aquest fet, es despersonalitzaven El nacionalisme musical tingué una especial força a Rússia amb el Grup dels Cinc, a…
Institut Forestal Europeu
Organització interestal d’àmbit europeu dedicada a la recerca sobre boscos i a l’orientació i assessorament en polítiques forestals.
L’any 2011 en formaven part Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i la Gran Bretanya En són membres associats o afiliats, a més, prop de 130 òrgans i organitzacions Fou establert l’any 1993 a partir de l’aprovació de la Convenció que el creava emparant-se en la llei finlandesa Aquest document recull els objectius de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina