Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Eduard Soler i Estruch
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, erudit i divulgador de la cultura valenciana.
Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…
, ,
Josep Soler i Diffent
Pintura
Pintor.
S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona
Antoni Soler i Clariana
Història
Polític republicà.
Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde
Josep Soler i Biel
Comunicació
Publicista.
Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910
Enric Soler i Batlle
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic
José María Soler García
Arqueologia
Arqueòleg.
Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne
Lluís Soler i Rialp
Literatura catalana
Música
Poeta i compositor.
Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha La cançó de l’alba 1947, Aiguablava , El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…
,
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…
,
Miquel Siguan i Soler
Literatura
Psicologia
Psicòleg, pedagog i escriptor.
Començà a cursar filosofia a la Universitat de Barcelona el 1935, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola interrompé els estudis, i durant un temps ocupà un càrrec dirigent a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , i fou mobilitzat a l’exèrcit republicà Després de la guerra reprengué la carrera universitària i es llicencià el 1942 L’any següent fou catedràtic de filosofia en un centre d’ensenyament mitjà de Santander fins el 1947, en què feu una estada a la London School of Economics, on conegué els nous corrents de la psicologia industrial El 1951 es…
,
Octavi Saltor i Soler
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina