Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al capdavant dels…

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’…

El gihadisme va colpejar el país al juny, quan extremistes sunnites van dur a terme un atac suïcida contra una mesquita xiïta que va matar 27 persones i va ferir-ne més de 200 Unes setmanes després, al juliol, es va anunciar que 29 persones serien jutjades per aquest atac després que les autoritats van identificar Fahd Sulayman Abd al-Muhsin al-Qabaa, un ciutadà saudita, com l'autor L'atemptat va ser reivindicat per l'Estat Islàmic Al setembre, les autoritats judicials del país van culpar 25 nacionals i un iranià d'ordir un complot per a desestabilitzar la monarquia sunnita…

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…

Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell mateix la dugué a…

Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el rei Carles el…

Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II

Acte del Fòrum Econòmic França-Egipte al Caire Asseguts, els presidents francès, François Hollande esquerra, i l’egipci, Abd al-Fatà al-Sissí dreta © Ambassade de France au Caire La nova legislatura egípcia es va inaugurar al gener, amb un nou Parlament unicameral triat en els comicis del final del 2015 i compost per una gran majoria de diputats partidaris del president Abd al-Fatà al-Sissí Una de les primeres mesures adoptades va ser un polèmic enduriment de la llei antiterrorista del país Al gener, l’estudiant italià Giulio Regeni va desaparèixer als carrers del…

En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-…

Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents Uluġ Beg El territori regit pels timúrides fou fragmentat la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou anorreada pels…