Resultats de la cerca
Es mostren 2080 resultats
Joan Ruiz i Porta
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor autodidàctic.
D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…
Alfonso Rodríguez
Literatura
Cristianisme
Escriptor místic jesuïta.
Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església…
Joan Vives i Llull
Pintura
Pintor.
Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià…
Ignasi Vidal i Molné
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon , 1949 Les…
Ramon Tusquets i Maignon

Ramon Tusquets i Maignon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I,…
Francesc Jover i Casanova
Pintura
Pintor.
Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí…
Pere Guisset
Literatura catalana
Dramaturg.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un èxit enorme i…
Juri Aronovič
Música
Director d’orquestra israelià d’origen rus.
Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’…
castell de Sant Marçal

El Castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del segle XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
robertí | robertina
Història
Membre de la descendència agnada de Robert (fill de Lambert —germà o potser fill d’un Robert— referendari del rei Dagobert I), majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).
El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina