Resultats de la cerca

Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel seu cunyat, l’…

Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972, Mosche in…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera Estatal de Baviera…

Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria…

Estudià música a Los Angeles i a la Juilliard School de Nova York El 1957 debutà a Yellow Springs Ohio amb The Rape of Lucretia B Britten i un any després entrà a formar part de la New York City Opera El 1959 es presentà a Colònia i inicià la seva trajectòria europea amb reeixides actuacions al Teatro alla Scala de Milà 1966 i el Covent Garden de Londres, escenari on actuà successivament a partir del 1973 Cantà al Metropolitan de Nova York el 1968 i s’hi presentà reiteradament en temporades posteriors, tant en papers de soprano com de mezzosoprano El 1986 fou lady Macbeth en la versió…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de Messager 1886, i…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les noces de…

Estudià cant al Monclair College de Nova Jersey i debutà amb la companyia de l’Òpera de Patterson, en la qual romangué durant cinc anys 1961-66 El 1967 debutà al Metropolitan de Nova York i hi fou contractat com a membre de la companyia fins el 2012 També cantà diverses vegades al Teatro alla Scala de Milà, la primera el 1974 La damnation de Faust,  i un any després ho feu a l’Òpera de París com a Felip II Don Carlo Enregistrà diverses òperes sota la direcció d’A Lombard Ha concentrat la seva carrera al Metropolitan, escenari on ha actuat al llarg d’una trentena de temporades interpretant…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església…