Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
el Pont de Cabrianes
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent i Navarcles (i, a 200 m, encara els d’Artés i Calders).
També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de…
Anglesola
Municipi
Municipi i vila d’Aragó (Terol) situat a 1 227 m alt., a la dreta del riu de les Truites, al límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238.
Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa…
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops radioactius han estat…
Josep Maria Gurt i Esparraguera
Arqueologia
Arqueòleg i numismàtic.
Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 és catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona S'ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica Des del 1987, a més, ha iniciat una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación…
Châtelperronià
Prehistòria
Cultura del Paleolític superior, que correspon a la primera fase del Perigordià o Gravetià.
El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…
crani d’Orce
Jaciment arqueològic
Fòssil ossi trobat al jaciment de Venta Micena, al municipi d’Orce (Granada), l’any 1982.
Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen de cinc anys…
esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia
Religions de Grècia i Roma
Religió egípcia
Art
Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.
Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns Bé que sense…
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i, ocasionalment, en…
Edmund Spenser
Edmund Spenser
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Rebé educació a la Merchant Taylor's School i a Cambridge Amistats literàries amb GHarvey i PhSidney el relacionaren amb la cort i fou nomenat secretari del governador d’Irlanda 1580, on residí gairebé tota la vida El fruit fou A View of the Present State of Ireland 1663 The Shepheardes Calender 1579 introdueix l’ègloga, de tendència arcaïtzant Immergit dins la tradició tant clàssica com humanista, utilitzà noves formes mètriques amb tècnica molt acurada, i la seva temàtica es basà en la cultura de l’antiguitat clàssica Tot aquest conjunt d’elements i formes se sintetitzaren en The Faerie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina