Resultats de la cerca
Es mostren 2432 resultats
Sant Llorenç Savall
Art romànic
De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells moments,…
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir cristalls…
nota estranya/nota real
Música
Caracterització de les notes en funció de si pertanyen (nota real) o no pertanyen (nota estranya) a l’acord que en el moment de la seva aparició regeix l’harmonia.
Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment de l’activitat…
instruments de vent
Música
Terme emprat en la classificació tradicional dels instruments (classificació delsinstruments) per a anomenar els aeròfons en general (aeròfon).
Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada encara en l’…
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya,…
pacte dels Vigatans
Història
Pacte signat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, actualment al municipi de Vic (Osona).
Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella i a favor de l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes El document atorgà poders a Antoni de Peguera i Domènec Perera per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova , que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió El pacte dels Vigatans tingué, per força, un caràcter…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…
distribució
Tecnologia
Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.
En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves , que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina