Resultats de la cerca

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…

Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa

Centre vitivinícola important són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main, té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc Centre d’ensenyament superior És bisbat catòlic Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 castellum Virteburch , esdevingué 741 seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci Hom hi bastí una primitiva catedral al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689 Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i obtingueren 1168 de…

El poble de Padèrn és situat a la riba dreta del Verdoble, prop de la seva confluència amb el Torgan L’origen de l’actual vila de Padèrn cal relacionar-lo amb la construcció al segle XII d’un castell o fortificació al cim de la cresta rocallosa sota la qual s’estén la població Tanmateix, en un moment anterior a l’esmentada centúria, el nucli originari de Padèrn, format a partir d’una església dedicada a sant Pere, era situat a la riba esquerra del Verdoble Aquesta església, citada en la documentació l’any 805, formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…

Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte fins el 1919 Ha…

Els comtes Borrell i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès La ràtzia d’Almansor 985 féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat

Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà…