Resultats de la cerca

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que deben saberlo…

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…

Vida De mare aragonesa, estudià al conservatori de Tolosa abans d’entrar a la Schola Cantorum de París, on fou alumne de V d’Indy composició i d’I Albéniz piano Més tard esdevingué assistent d’aquest darrer compositor i, després de la mort d’Albéniz, completà la seva obra per a piano Navarra A París, a més, conegué l’escultor M Hugué i el cercle artístic de P Picasso Fascinat per l’ambient mediterrani natal, abandonà la capital francesa i es traslladà a Ceret, com també feren, temporalment, altres membres de l’avantguarda artística del moment, com ara G Braque, J Gris o P Picasso Viatjà…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París el…

Vida És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX Excellí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any…

Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat Internacional…

Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó sobre la…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons el 1918, l’…

Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…

Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…