Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Banyoles, l’any 2000 fou reconeguda com a esportista d’alt nivell Guanyà diverses medalles als Campionats d’Espanya de salvament aquàtic, especialment en la prova de 200 m supersocorrista Es proclamà campiona d’Europa 2003 i del món 2004 en llançament de corda, prova en què també assolí la medalla de bronze continental 2005 i mundial 2006 Participà en els Mundials 2005 i en el Campionat del Món de clubs 2006, en què guanyà un bronze en 200 m supersocorrista Formà part de la selecció catalana en diverses edicions del Campionat d’Espanya per…

Competí pel Club Natació Barceloneta 1960-82, equip amb el qual aconseguí tres Lligues 1970, 1973, 1974 i una Copa d’Espanya 1973 Fou 126 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, dos Campionats del Món 1973, 1975, dos Campionats d’Europa 1970, 1974 i els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyaren la medalla de bronze Com a entrenador, ha dirigit l’equip absolut del Club Natació Barceloneta 1983-85 i la selecció espanyola júnior 1988 Ha estat director tècnic de la Federació Catalana de Natació i de la secció de waterpolo 1988…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de…

Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936…

Especialista en gimnàstica rítmica, es formà a l’INEF Aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977 Guanyà dos títols de campiona d’Espanya absoluta 1982 i 1984, i com a gimnasta de la selecció estatal participà en dos campionats d’Europa, l’any 1982 a Stavanger Noruega i el 1984 a Viena on fou medalla de bronze, i en dos campionats del món, a Estrasburg el 1983 i a Valladolid el 1985 En els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 aconseguí la sisena posició, i fou la primera esportista espanyola a aconseguir un diploma olímpic L’any 1985 fou guardonada com la…

Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que…

Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de…

Guanyadora de la Copa del Món d’esquí alpí els anys 2008, 2009, 2010 i 2012 En els Campionats del Món, guanyà dues medalles d’argent en descens i supergegant el 2007 a Åre Suècia, dues d’or el 2009 a Val-d’Isère França, també en descens i supergegant, una medalla d’argent en descens el 2011 a Garmisch-Partenkirchen Alemanya, i bronzes en supergegant el 2015 a Beaver Creek Estats Units d’Amèrica, en descens el 2017 a Saint-Moritz Suïssa i en descens el 2019 a Åre Suècia Fou medalla d’or en descens i de bronze en supergegant als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, i de bronze…

Es formà al Club Natació Manresa, amb el qual en edat júnior debutà en la màxima categoria 1978 Després fitxà pel CN Montjuïc, on passà la resta de la seva carrera esportiva Amb aquest club obtingué tres títols de Lliga consecutius 1984, 1985, 1986 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 1982 Jugà 197 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, dos Campionats del Món 1982, 1986 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985, i aconseguí la medalla de bronze en el campionat europeu del 1983 Després de retirar-se fou professor d'educació…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…