Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
gambeto
Capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i en certes cerimònies oficials arcaiques.
motociclisme
Daniel Pedrosa (davant) ha assolit diversos subcampionats del món de MotoGP
MOTO GP – DORNA
Motociclisme
Esport de motor consistent en la realització de curses i proves d’habilitat amb una motocicleta específica per a cadascuna de les diferents modalitats de competició.
Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
pixaconill
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 3 a 9 cm d’alt, viscós, de barret cònic, de color vermell o en part groc, però que sol ennegrir-se, i de cama prima, groga, més o menys envermellida o enfosquida.
Creix sobretot en prats, però també en landes i boscs No té importància gastronòmica
cigró
Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
teonanacatl
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de capell campanulat, de cama prima i d’esporada d’un bru purpuri fosc, que és emprat com a al·lucinogen, en cerimònies religioses, per alguns pobles indígenes de Mèxic i de l’Amèrica Central.
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans