El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable. Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament. Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta.
Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis de gimnàstica especials. Després que la dona hagi après a realitzar-los, els pot continuar practicant a casa mateix, on podrà ésser ajudada per la seva parella.
Als cursos d’educació maternal se solen ensenyar inicialment alguns exercicis gimnàstics generals, útils per a compensar les molèsties pròpies de la gestació, com els que s’esmenten en l’article dedicat als trastorns que més sovint afecten o poden afectar la dona embarassada. A més, s’ensenyen els exercicis útils per a obtenir una bona preparació física per al part, que fonamentalment tenen dos objectius: afavorir l’expulsió ràpida i fàcil del fetus durant el part, i aconseguir que la dona aprengui a relaxar-se i controlar-se per a reduir la percepció del dolor. Per atènyer aquests objectius, hom efectua diversos tipus d’exercicis.
Un dels que s’indiquen especialment són els anomenats exercicis de pelvis, adreçats a augmentar l’elasticitat dels músculs i les articulacions de la pelvis, que s’hauran de dilatar considerablement durant el part per a donar pas a la sortida del fetus. Per tal de flexibilitzar aquestes estructures és molt útil que la gestant adopti sovint determinades postures durant tot l’embaràs. Així, és molt recomanable que es posi sovint a la gatzoneta, fins i tot per a efectuar activitats quotidianes, com ara carregar la rentadora, mirar la televisió, jugar amb els infants o parlar per telèfon. També és igualment útil que s’assegui en l’anomenada posició de lotus, és a dir, amb una cama sobre l’altra i els turmells tocant a terra, procurant alhora de mantenir l’esquena ben dreta. A més d’aprendre aquestes posicions bàsiques, en el curs d’educació maternal s’efectuen exercicis actius de contracció i relaxació de la musculatura de la pelvis.
Una altra part important de la preparació prenatal es compon de l’aprenentatge de tècniques de relaxació, adreçades a aconseguir que la dona adquireixi un bon domini del seu cos que li permeti de reduir la tensió provocada per les contraccions uterines del part, ja que si s’aconsegueix d’evitar la tensió, es pot tallar el cercle tancat creat entre les contraccions i el dolor. Es poden practicar diversos mètodes de relaxació eficaços, alguns dels quals se centren en el coneixement i la utilització dels grups musculars de diverses parts del cos, mentre que d’altres es basen en la utilització de tècniques de suggestió o d’altres procediments psicològics. En qualsevol cas, és molt útil que la dona gestant aprengui alguna d’aquestes tècniques per a aplicar-la en el moment del part. A més, mentre duri el procés del part li serà molt útil per a relaxar-se tenir el suport d’una persona que li sigui propera, especialment la seva parella, sempre que aquesta hagi rebut també una preparació adequada i constitueixi efectivament un ajut en aquestes circumstàncies.
També hi són molt importants els exercicis de respiració, l’objectiu dels quals és d’adquirir un domini dels moviments respiratoris durant el part. D’aquesta manera es contribueix a millorar la relaxació, ja que l’esforç del part tendeix a alterar la respiració. A més, una respiració adequada pot ésser útil per a aconseguir una bona oxigenació del fetus, que per efecte de les contraccions uterines tendeix a reduir-se. Per a aconseguir aquests efectes, als cursos d’educació maternal s’ensenyen una sèrie d’exercicis per a aprendre a realitzar diversos tipus de moviments respiratoris, que els professionals que atenen la dona li demanaran que realitzi durant el part. Durant el procés del part caldrà que la dona domini tres formes de moviments respiratoris: la respiració toràcica, que s’efectua expandint el pit en inspirar i deixant que davalli en expirar; la respiració abdominal, que s’efectua inflant de manera progressiva l’abdomen en inspirar i contraient-lo en expirar, i la respiració combinada, que s’efectua inflant primer l’abdomen i després el tòrax en inspirar, i a continuació desinflant l’abdomen i després el tòrax. A més, en diverses fases del part serà útil d’efectuar aquests moviments amb una profunditat i rapidesa diversa. Així, al començament del part, quan les contraccions són lentes i espaiades, hom sol recomanar la respiració toràcica efectuada de manera lenta i profunda en iniciar-se la contracció, que esdevé superficial i lenta en plena contracció i se substitueix per la respiració abdominal profunda i lenta en acabar la contracció. Quan les contraccions esdevenen més freqüents i intenses és preferible que en iniciar-se la contracció s’efectuï una respiració toràcica profunda i ràpida que esdevé superficial en culminar la contracció, en forma d’esbufecs, i se segueix d’una respiració combinada profunda i lenta en acabar. Aquest patró anirà variant en cada fase del part per a afavorir el procés i reduir les molèsties que pugui experimentar la dona.
Quan comença la fase d’expulsió, la dona sentirà la necessitat de fer força per a col·laborar a l’evacuació. Tanmateix, però, en determinats moments del part, com ara en sortir el cap, cal de vegades reduir la força dels espoderaments i per això pot ésser útil d’efectuar una respiració toràcica esbufegant, ràpida i superficial. En canvi, quan interessa d’accelerar l’expulsió convé d’efectuar una respiració combinada profunda i retenir l’aire, ja que d’aquesta manera es fa pressió sobre l’úter. Aquests exercicis solament s’han d’efectuar en les fases avançades del part sota les indicacions del personal especialitzat, ja que en cas contrari podrien alterar l’oxigenació del fetus.