Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
Joan Navarro i Tercero
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria…
,
llobarro

Llobarro
© Corel
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes
, de la família dels serrànids, que ateny uns 80-90 cm i és caracteritzat pel fet de tenir el cos allargat, dues aletes dorsals i radis espinosos a l’aleta dorsal, a l’anal i a les ventrals.
És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans
oleandomicina
Farmàcia
Antibiòtic obtingut del Streptomyces antibioticus
.
La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous
nucleòtid

Estructura d’un nucleòtid
© fototeca.cat
Bioquímica
Cadascun dels èsters de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en els quals l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) lliures de la pentosa.
Els nucleòtids es troben a la cèllula en estat lliure i en proporcions notables Hom els obté per hidròlisi parcial dels àcids nucleics, sobretot per l’acció de les nucleases Atès que els nucleòtids són composts de bases puríniques o pirimidíniques, absorbeixen la llum ultraviolada entorn dels 2 600 Å L’inosinat i el guanilat de sodi són emprats com a additius alimentaris intensificadors del gust en sopes, derivats de carn i de peix i conserves vegetals Són sinèrgics amb els glutamats
dot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Té un color castany rogenc o gris blavós a la part superior els flancs són del mateix to, però amb taques clares irregulars, i les parts inferiors, blanques, i les aletes són d’un negre blavós Es distingeix d’altres serrànids pel volum i per una cresta horitzontal molt desenvolupada a l’opercle De carn molt apreciada, és pescat amb arts de ròssec Propi de la Mediterrània i de l’Atlàntic, hom el troba també a l’Índic i al Pacífic
zootècnia
Zootècnia
Ciència de la producció i explotació dels animals domèstics.
La zootècnia és basada en el coneixement precís de l’anatomia, la fisiologia i la patologia dels animals domèstics i el coneixement de l’economia rural, i estudia els animals domèstics i els productes que hom n'obté, com ara carn, llet, llana, treball, etc, per tal d’investigar i de donar a conèixer les condicions més adequades per a optimitzar la producció dels animals i l’obtenció dels seus productes El terme zootècnia fou emprat per primera vegada l’any 1849
amploia
Ictiologia
Peix semblant a la sardina de la família dels clupeids, però de dimensions més petites (no ultrapassa els 170 mm).
El cos és comprimit, recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment el dors és blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat L’aleta dorsal és situada darrere el centre del cos Es reprodueix a l’estiu Mena una vida pelàgica i forma grans moles Viu en tot l’occident d’Europa i també a la Mediterrània, on és objecte de pesca per tal com la carn és apreciada per la indústria conservera S'anomena també meleta o patoia
carner bord

carner bord
Dr. Robert Thomas and Dorothy B. Orr (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret, de la família de les rodofil·làcies, de 6 a 15 cm, carnós, de color grisenc i de cama robusta i gruixuda; provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals violents.
Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor Lepista nebularis la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància Evitar les confusions també amb el carlet blanc Hygrophorus penarioides i les flotes de bruc Lyophyllum decastes i L fumosum Se’l troba sobretot a les suredes, a la tardor
carpí ver

Carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina