Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…
Casimir Brugués i Escuder
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y…
Fundació Josep Carreras
Medicina
Fundació constituïda el juliol del 1988 per a la recerca i el desenvolupament de tractaments i teràpies contra la leucèmia i altres malalties malignes de la sang.
Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia i a altres malalties…
David Bellamy
Ecologia
Botànic, divulgador científic i activista pel medi ambient anglès.
Graduat en botànica pel King’s College de Londres 1957 i doctorat pel Bedford College 1960, fou professor de botànica a la Universitat de Durham 1960-82, i des del 1982 professor honorari d’educació per a adults a la Universitat de Nottingham Pioner de la protecció de la natura, el 1967 publicà a la revista Nature un article sobre les repercussions del vessament del petrolier Torrey Canyon que tingué una gran projecció Autor de més de quaranta llibres de divulgació, dirigí nombroses sèries de televisió sobre la naturalesa des de Life in Our Sea , BBC, 1970 fins a Can of Worms , TVNZ, 2006…
classe creativa
Sociologia
Classe social sorgida a partir dels anys vuitanta del segle XX formada per persones assalariades que generalment gaudeixen d’un alt poder adquisitiu i que destaquen per la seva capacitat creativa.
La classe creativa és una nova classe socioeconòmica que –-segons l’urbanista i filòsof Richard Florida— s’està convertint en el motor del desenvolupament regional i del creixement econòmic als països més avançats La classe creativa no és una classe social en sentit estricte Dins d’aquest grup hi ha professionals del sector serveis amb perfils molt diferents científics, enginyers, professors d’universitat, músics, dissenyadors o arquitectes la funció econòmica dels quals és crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals Als EUA, aquesta classe és molt productiva…
Benet XIV
Cristianisme
Nom que adoptà Prospero Lambertini en esdevenir papa (1740-58).
Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren d’àmplies…
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons ell, de…
nielsbohri
Química
Nom proposat pels científics russos per a designar l’element de nombre atòmic 105 i que la IUPAC anomenà el 1997 dubni.
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta dels problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.
Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina