Resultats de la cerca

Alumne d’Alfredo Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, debutà el 1996 amb L’elisir d’amore al seu país natal i, des de llavors, s’ha presentat als principals teatres del món, particularment d’Itàlia i Espanya El 1997 es convertí en el primer cantant del seu país en actuar a La Scala de Milà i el 1998 debutà al Teatro Real de Madrid ambdues vegades en el paper de Rodolfo, de La bohème L’any 2001 el director d’escena Graham Vick el vetà per a cantar el duc de Màntua, de Rigoletto , en el coliseu líric de Madrid, a causa del seu aspecte físic, fet que provocà aïrades…

Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’, 1999 i…

Viu i treballa a Nova York i a Viena La seva obra es desenvolupa en l’àmbit cinematogràfic, i també en el del vídeo, a més de realitzar guions Amb motiu de l’exposició “Ombres i senyals” que li dedicà la Fundació Tàpies de Barcelona, reflexionà sobre la ciutat de Barcelona a partir de la proposta de regeneració urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics del 1992, sobre les expectatives creades i els somnis que genera El seu treball qüestiona l’escriptura de la història i ella mateixa s’introdueix en l’obra, com a personatge de ficció recognoscible El viatge és un element clau a la…

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser…

Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les…

Aquesta església fou construïda, a la vila de Calaceit, durant els segles XIII i XIV Era un edifici de transició del romànic al gòtic En l’actualitat, al pati de la casa de la vila, es conserva una notable clau de volta procedent d’aquesta església, amb la Mare de Déu del Pla esculpida, i un gos agenollat que fou molts anys l’escut heràldic de la població L’actual església parroquial de Santa Maria de Calaceit, bastida sobre les ruïnes de l’antic temple de Santa Maria del Pla, és un interessant edifici d’estil barroc de grans proporcions, amb tres naus i cúpula sobre el creuer…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge…

Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat Filharmònica…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…