Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
visió

Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
paradís fiscal
Economia
País que té una pressió fiscal baixa o nul·la sobre els ingressos personals i els beneficis de les societats, que concedeix importants exempcions fiscals per als ingressos derivats de les inversions que vol afavorir i que manté uns nivells elevats de secret bancari.
Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
Tractat de Reforma de la Unió Europea

Cerimònia de la signatura del Tractat de Lisboa (13 de desembre de 2007)
© Parlament Europeu
Tractat signat pels caps d’estat i de govern de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 a la ciutat de Lisboa.
Substitueix la fallida Constitució Europea i incorpora, esmena i refon articles de tractats anteriors Els seus objectius responen sobretot a la necessitat d’agilitzar els mecanismes institucionals en una Unió Europea ampliada vint-i-set membres en el moment de l’aprovació i d’aprofundir-ne la qualitat democràtica El nucli de les modificacions del nou text afecta sobretot el Parlament Europeu, del qual augmenta la capacitat codecisòria amb el Consell Europeu per a la major part de la legislació, tot atorgant a la cambra noves atribucions la presidència del Consell Europeu , figura que reforça…
alcoholisme
Patologia humana
Estat de l’organisme consecutiu a la ingestió excessiva de begudes alcohòliques.
Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda o alcoholisme agut del veritable alcoholisme, el crònic Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda o embriaguesa o alcoholisme agut, és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no acostumat a beure i…
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
Tractat de Brussel·les
Història
Acord d’aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys.
El 1955, amb l’adhesió d’Itàlia i l’Alemanya Federal, el pacte serví de base a l’articulació de la Unió Europea Occidental Unió Europea
agrupament
Educació
Unitat associativa dins l’organització escolta, en la qual els nois i les noies de totes les edats troben la continuïtat i la coordinació que demana el procés educatiu dins l’escoltisme.
L’agrupament és compost, normalment, d’unitats de les diverses branques estol, aplec, secció, etc Hi ha agrupaments de nois, de noies i mitxs
bioregió
Biologia
Espai territorial de coordinació de l’activitat d’investigadors en recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, impulsat per la Unió Europea.
Al final del 2004 Catalunya quedà constituïda com a Bioregió Catalana, inclosa dins de l’EuroBioRegió del Sud d’Europa juntament amb les ciutats de Lió França i Heidelberg Alemanya, i amb la implicació de la regió de Roine-Alps França, de l’entorn de les ciutats suïsses de Zuric, Ginebra i Basilea, i de les àrees italianes del Piemont i Llombardia
exocèntric | exocèntrica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la construcció els components de la qual no són en relació de coordinació ni de subordinació i, per tant, poden pertànyer a una categoria diferent de la de llurs elements constituents.
N'és exemple la construcció de subjecte més predicat el nen caurà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina