Resultats de la cerca
Es mostren 15023 resultats
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…
Ghāghra
Riu
Riu de l’Índia septentrional, afluent del Ganges per l’esquerra (930 km).
Neix a la regió autònoma del Tibet, on té el nom de Kongque He, i passa pel Nepal, on rep el nom de Karnali o Kauriala, i finalment per l’Índia, on és conegut també com Gogra o Ghagra El curs superior segueix la direcció N-S i pren després la NW-SE, fins a desguassar al Ganges a Chāprā És un riu sagrat per als hindús
Kuban’
Riu
Riu de Rússia, al Caucas del Nord (870 km de longitud i 57 900 km2 de conca).
Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia
Limpopo
Riu
Riu del S d’Àfrica que neix al massís de Witwatersrand, al Transvaal, Sud-àfrica (1.680 km).
Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
blauet

Blauet
harum.ko iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids, d’uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles
Mamoré
Riu
Riu de Bolívia, subafluent de l’Amazones (1.900 km de longitud).
Neix al massís de Cochabamba Andes Orientals, amb el nom de Grande, fins a l’annexió amb el Chaparé i l’ Ichilo , des d’on pren la direcció nord L’afluent més important és el Guaporé , per la dreta, el qual fa de frontera amb el Brasil Finalment, conflueix amb el Beni i forma el riu Madeira , que té una gran part del curs navegable
São Francisco
Riu
Riu del Brasil, el tercer en llargària del continent (2 900 km de llargada i 560 000 km2 de conca).
Neix a la Serra Canastra Minas Gerais, travessa N-NE la sabana a l’estat de Bahia, les muntanyes litorals, per un curs molt pendent, i arriba a l’Atlàntic al límit entre els estats d’Alagoas i Sergipe A Joazeiro, a 600 km de la desembocadura, té 1 800 m de riba a riba i un cabal de 2 775 m 3 /s
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina