Resultats de la cerca

De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic

Tinent coronel d’infanteria, publicà diversos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Com a investigador, és autor de diferents treballs genealògics i biogràfics Edità diversos estudis sobre temples i monestirs de Palma del donat Ramon Calafat També elaborà una història del Collegi de Monti-sion En aquest sentit destaquen Noticias genealógicas de la familia Oleza 1914, Enterraments y òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca copia de un manuscrito del donado Ramón Calafat 1923, Enterraments y òbits del Real de Sant Francesch de la Ciutat…

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982

Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus el Museu de la Ciutat 1949 i el Museu de la Pell 1954 Museu Comarcal de l’Anoia Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha collaborat en excavacions i també ha esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània Fou un dels iniciadors 1950 del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya

Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…

No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…