Resultats de la cerca
Es mostren 2798 resultats
Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona
Antic col·legi de franciscans observants de Barcelona, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona L’església fou beneïda el 1634 i el collegi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764 Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat…
agent tensioactiu
L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els…
condensador
A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.
El primer tipus de condensador ideat fou l' ampolla de Leiden , posteriorment perfeccionat els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge , etc En els circuits…
aïllador de suspensió
Aïllador de suspensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aïllador generalment format per diversos elements iguals, adequat per a tensions de servei superiors als 66 kV.
La rigidesa depèn de la distribució del potencial tot al llarg de la cadena, ja que és funció de la capacitat pròpia de cada element entre les armadures, de la capacitat de cada armadura respecte a terra i de la capacitat de la mateixa armadura en relació amb la línia Aquestes capacitats varien segons els tipus d’elements emprats i segons la disposició del muntatge Atès que resulta molt difícil de poder aconseguir una distribució uniforme del potencial tot al llarg de la cadena, cosa que representaria una pèrdua de rigidesa als extrems de les cadenes, hom posa uns dispositius en forma de…
assignació de recursos
Operació que consisteix a destinar un recurs a un procés o una tasca.
En l’assignació estàtica hi ha una destinació prèvia dels recursos als processos o a les tasques, preveient necessitats futures en l’assignació dinàmica hi ha una destinació dels recursos als processos o a les tasques, a mesura que són necessaris Posant tots els recursos, i en tot moment, a la disposició de tothom que tingui el dret de fer-ne ús, l’assignació dinàmica millora força el funcionament global del sistema, però també pot ésser la causa d'interbloqueig Per contra, l’assignació estàtica sobredimensiona les necessitats del sistema en cada moment, però pot suprimir el risc dels…
Miquel de Montcada i Bou
Història
Baró de Vilamarxant.
Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne Es casà amb Lluïsa Bou i…
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les celebracions…
Pere Torre
Gramàtica
Gramàtic.
Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…
,
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…